Nueves d'Asturies

Hasta onde llegarán N. Balmori y A. Eres con una historia qu'entama asina:[La tarde enllenó'l valle de xarazu. Andar a la gueta de los familiares d'una persona qu'enxamás conocisti pue facete dar mil vueltes. El camín entamó en Tapia, siguió per Candás, Coyanca y llévanos otra vuelta a Candás. Dende equí nun sé pa ónde diremos. Mientres volvemos, Antón intenta acabar el camín ente'l xarazu. Ablúgase na marquesina del bus pero tien mieu...]

3/02/2006

27 de febreru de 2006


Cómo nun diba tener duldes si pasaba'l tiempu esperando por daquién que nun venía, por daquién qu'esperaba tener tola vida al so llau.
Pero non, nun volvía, y llegó un momentu en que pensó que yá nunca diba volver, que yá nunca la diba volver a ver. Y entamó a conformase cola compañía de la otra amiga. La otra, aquella qu'aportare cuando entá esperaba, aquella qu'aportare y que foi ganando terrén na so vida. Llegó un momentu en que pasaben tol día nel so furacu, en frente la mar, enllenando los sos cuerpos enmarañaos de salitre y muga. Nun se movíen d'ellí pa nada: el tabacu y la comida poníao un vieyu pescador amigu dende había bien de tiempu.
Aquel tarde'l pescador baxara como davezu a llantar les sos cañes nel barcu de piedra y de la que baxaba oyó les voces que surdíen del interior d'ún de los furacos del barcu y que pidíen a daquién que volviere.