Nueves d'Asturies

Hasta onde llegarán N. Balmori y A. Eres con una historia qu'entama asina:[La tarde enllenó'l valle de xarazu. Andar a la gueta de los familiares d'una persona qu'enxamás conocisti pue facete dar mil vueltes. El camín entamó en Tapia, siguió per Candás, Coyanca y llévanos otra vuelta a Candás. Dende equí nun sé pa ónde diremos. Mientres volvemos, Antón intenta acabar el camín ente'l xarazu. Ablúgase na marquesina del bus pero tien mieu...]

3/02/2006

25 de febreru de 2006





















Aquella voz enllenábalu de señaldá, nun sabía por qué, pero taba seguru que sabía con quién taba falando, pero nun sabía d'ónde surdía aquella alcordanza.
-¿Alcuérdeste d'anueche? -entrugó ella mientres Antón siguía pensando nel orixe d'aquella voz.
Nun sabía lo que ficiera la nueche anterior, namás s'alcordaba d'espertar dormíu debaxo l'agua de la ducha y que'l teléfonu nun dexaba de sonar. Pero había dalgo na cabeza que-y dicía que la nueche anterior fuera mui llarga.
-Anueche desaniciasti la última alcordanza que teníes de to güelu, la única alcordanza que teníes de ti...
Yá nun foi a sentir más nada al otru llau, l'otru llau volvióse una serie intermitente de pitíos mientres él intentaba dici-y a aquella voz que nunca ficiera nada escontra'l so güelu, qu'él nunca desaniciara nada so.