25 de febreru de 2006

Aquella voz enllenábalu de señaldá, nun sabía por qué, pero taba seguru que sabía con quién taba falando, pero nun sabía d'ónde surdía aquella alcordanza.
-¿Alcuérdeste d'anueche? -entrugó ella mientres Antón siguía pensando nel orixe d'aquella voz.
Nun sabía lo que ficiera la nueche anterior, namás s'alcordaba d'espertar dormíu debaxo l'agua de la ducha y que'l teléfonu nun dexaba de sonar. Pero había dalgo na cabeza que-y dicía que la nueche anterior fuera mui llarga.
-Anueche desaniciasti la última alcordanza que teníes de to güelu, la única alcordanza que teníes de ti...
Yá nun foi a sentir más nada al otru llau, l'otru llau volvióse una serie intermitente de pitíos mientres él intentaba dici-y a aquella voz que nunca ficiera nada escontra'l so güelu, qu'él nunca desaniciara nada so.

0 Comments:
Publicar un comentario en la entrada
<< Home