Nueves d'Asturies

Hasta onde llegarán N. Balmori y A. Eres con una historia qu'entama asina:[La tarde enllenó'l valle de xarazu. Andar a la gueta de los familiares d'una persona qu'enxamás conocisti pue facete dar mil vueltes. El camín entamó en Tapia, siguió per Candás, Coyanca y llévanos otra vuelta a Candás. Dende equí nun sé pa ónde diremos. Mientres volvemos, Antón intenta acabar el camín ente'l xarazu. Ablúgase na marquesina del bus pero tien mieu...]

2/22/2006

II


Foi una mañana de febreru, llovía, acababa d'alborecer, él entamaba'l camín del muelle. Milenta vegaes desque morriera so güelu baxara hasta ellí, pero nunca fuera a llegar hasta'l llugar onde so güelu-y dicía que diba atopar la felicidá.
Cuando baxaba la costona que lu averaba a la mar, atopola a ella.
Viola sentada nun bancu, llorando a gritos, miróla. La cara enzafarranchada del maquillaxe corrío.
Duldó si dir a falar con ella, pero tenía mieu, había bien de tiempu que tenía mieu de toles persones que nun fueren so ma. Siguió'l so camín, y esta vegada foi a baxar al barcu. Esbarió pelos bloques de piedra, buscó ente tolos furacos qu'ellí había, y nún, nel más grande, sentóse a mirar la mar.
A la vuelta cuando yá yera más del mediodía volvió a vela, ellí sentada, yá dormida. Averóse a ella, faló-y al oyíu pa espertala, y cuando Antón yá diba desistir del so enfotu, y ente la mirada de bien de xente qu'a aquelles hores pasiaba pela villa, la moza espertó y apretólu escontra ella.