Nueves d'Asturies

Hasta onde llegarán N. Balmori y A. Eres con una historia qu'entama asina:[La tarde enllenó'l valle de xarazu. Andar a la gueta de los familiares d'una persona qu'enxamás conocisti pue facete dar mil vueltes. El camín entamó en Tapia, siguió per Candás, Coyanca y llévanos otra vuelta a Candás. Dende equí nun sé pa ónde diremos. Mientres volvemos, Antón intenta acabar el camín ente'l xarazu. Ablúgase na marquesina del bus pero tien mieu...]

2/19/2006

17 de Febreru de 2006

Conocelu y saber por qué'l silenciu yera la respuesta, les más de les veces, foi too ún. Aquel paisanu yera... nun sabría esplicalo, anque quixere. A lo primero, un desconocíu al que tol mundu facía preguntes, al que tol mundu-y pidía coses... menos él.
Siempre recordará'l día que tornó pa casa, el momentu nel que lu conoció. Dende un requexu la cocina, sintió voces. Pero nun yeren les de siempre; éstes sintióles hasta'l gatu col que xugaba, que marchó escopetáu a escondese na carbonera. Ablucáu, espero instrucciones. Nun sabía si dir p'hacia la entrada o esperar, como-y dixere so ma, a que la visita tuviere a bien atravesar el pasiellu.
Decidió esperar. Como siempre facía. Esperar a que les coses llegaren a él, ensin tener que facer nada por ello. Namás sentase y esperar.